Crèdit & Copyright: Sergio Eguivar (Buenos Aires Skies)
Moltes estrelles es formen en cúmuls.
Els cúmuls estel·lars oberts o galàctics són eixams d’estrelles brillants relativament joves nascudes alhora a prop del pla de la nostra galàxia, la Via Làctia. Separats en el cel aproximadament per un grau, en són dos bons exemples M 46 (a dalt a l’esquerra), que és a 5.400 anys llum de distància, i M 47 (a baix a la dreta), que és a tan sols 1.600 anys llum de distància a la constel·lació nàutica Puppis.
M 46, d’uns 300 milions anys d’edat, conté uns pocs centenars d’estrelles en una regió que fa uns 30 anys llum de diàmetre. Per la seva banda, M 47, d’uns 80 milions d’anys d’edat, és un cúmul més petit i feble que conté unes 50 estrelles en un diàmetre de 10 anys llum.
Aquesta fotografia estel·lar, però, conté també una antiga intrusa. La taca de gas brillant, petita i plena de colors, que hi ha a M 46 és en realitat la nebulosa planetària NGC 2438, és a dir, la fase final en la vida d’una estrella similar al Sol, de milers de milions d’anys d’edat. S’estima que NGC 2438 és a tan sols 3.000 anys llum de distància i que probablement representa un objecte en primer pla que, per casualitat, apareix al llarg de la nostra línia de visió de M 46.
Els cúmuls estel·lars oberts o galàctics són eixams d’estrelles brillants relativament joves nascudes alhora a prop del pla de la nostra galàxia, la Via Làctia. Separats en el cel aproximadament per un grau, en són dos bons exemples M 46 (a dalt a l’esquerra), que és a 5.400 anys llum de distància, i M 47 (a baix a la dreta), que és a tan sols 1.600 anys llum de distància a la constel·lació nàutica Puppis.
M 46, d’uns 300 milions anys d’edat, conté uns pocs centenars d’estrelles en una regió que fa uns 30 anys llum de diàmetre. Per la seva banda, M 47, d’uns 80 milions d’anys d’edat, és un cúmul més petit i feble que conté unes 50 estrelles en un diàmetre de 10 anys llum.
Aquesta fotografia estel·lar, però, conté també una antiga intrusa. La taca de gas brillant, petita i plena de colors, que hi ha a M 46 és en realitat la nebulosa planetària NGC 2438, és a dir, la fase final en la vida d’una estrella similar al Sol, de milers de milions d’anys d’edat. S’estima que NGC 2438 és a tan sols 3.000 anys llum de distància i que probablement representa un objecte en primer pla que, per casualitat, apareix al llarg de la nostra línia de visió de M 46.
