Crèdit & Copyright: Martin Pugh
Aquesta bella i brillant galàxia espiral és l’objecte Messier 64, sovint anomenat la galàxia de l’Ull Negre o de la Bella Dorment per les parpelles pesants que apareixen en les vistes telescòpiques.
M 64 és a uns 17 milions d’anys llum de distància a l’empolainada constel·lació septentrional Coma Berenices.
Pel que es veu en aquesta composició d’imatges de bandes ampla i estreta, la galàxia de l’Ull Vermell també podria ser un sobrenom adequat.
Els enormes núvols de pols que enfosqueixen el costat més proper de la regió central de M 64 estan relacionats amb la resplendor vermellosa de l’hidrogen associat amb les regions de formació estel·lar.
Aquests núvols, però, no són l’única peculiaritat d’aquesta galàxia. Les observacions mostren que M 64 es compon en realitat de dos sistemes d’estrelles concèntrics, un interior que fa uns 3.000 anys llum de diàmetre i un altre que s’estén fins a uns 40.000 anys llum i que gira en sentit oposat.
L’ull polsegós i l’estranya rotació són segurament el resultat de la fusió de dues galàxies diferents que va tenir lloc fa mil milions d’anys.
M 64 és a uns 17 milions d’anys llum de distància a l’empolainada constel·lació septentrional Coma Berenices.
Pel que es veu en aquesta composició d’imatges de bandes ampla i estreta, la galàxia de l’Ull Vermell també podria ser un sobrenom adequat.
Els enormes núvols de pols que enfosqueixen el costat més proper de la regió central de M 64 estan relacionats amb la resplendor vermellosa de l’hidrogen associat amb les regions de formació estel·lar.
Aquests núvols, però, no són l’única peculiaritat d’aquesta galàxia. Les observacions mostren que M 64 es compon en realitat de dos sistemes d’estrelles concèntrics, un interior que fa uns 3.000 anys llum de diàmetre i un altre que s’estén fins a uns 40.000 anys llum i que gira en sentit oposat.
L’ull polsegós i l’estranya rotació són segurament el resultat de la fusió de dues galàxies diferents que va tenir lloc fa mil milions d’anys.