El 1716, l’astrònom anglès Edmond Halley va apuntar: “Això és només una petita taca, però es pot observar a simple vista, quan el cel està serè i la Lluna absent”.
Actualment, M13 es coneix de manera menys modesta com el Gran Cúmul Globular d’Hèrcules, un dels cúmuls estel·lars globulars més brillants del firmament del nord. Les nítides vistes telescòpiques com aquesta revelen els centenars de milers d’estrelles de l’espectacular cúmul. A una distància de 25.000 anys llum, les estrelles del cúmul s’amunteguen en una regió de 150 anys llum de diàmetre. En apropar-se al nucli del cúmul, més de 100 estrelles es podrien contenir en un cub de tan sols 3 anys llum de costat. A tall de comparació, l’estrella més propera al Sol es troba a més de 4 anys llum de distància. El notable rang de brillantor enregistrat en aquesta imatge permet seguir les estrelles del dens nucli del cúmul. A la part superior esquerra hi ha les galàxies de fons llunyanes com ara NGC 6207.