Crèdit & Copyright: Bill Snyder (Bill Snyder Photography)
El primer indici de què esdevindrà el nostre Sol es va descobrir inadvertidament el 1764.
En aquell temps, Charles Messier estava compilant una llista d’objectes difusos que no són cometes. L’objecte 27 de la llista de Messier, conegut actualment com M27 o la nebulosa de l’Halter (Dumbbell), és una nebulosa planetària, el tipus de nebulosa que el Sol produirà quan la fusió nuclear s’aturi en el seu nucli.
M27 és una de les nebuloses planetàries més brillants del cel i es pot veure amb prismàtics a la constel·lació de la Guineueta (Vulpecula). La llum triga uns 1.000 anys en arribar des de M27, i es mostra a la imatge en els colors emesos per l’hidrogen i l’oxigen.
La comprensió de la física i de la importància de M27 va anar molt més enllà de la ciència del segle XVIII. Avui dia, fins i tot, moltes coses de la nebulosa planetària bipolar M27 segueixen sent un misteri, com ara el mecanisme físic que expulsa l’embolcall gasós d’una estrella de poca massa i que dóna lloc a una nana blanca calenta de raigs X.
En aquell temps, Charles Messier estava compilant una llista d’objectes difusos que no són cometes. L’objecte 27 de la llista de Messier, conegut actualment com M27 o la nebulosa de l’Halter (Dumbbell), és una nebulosa planetària, el tipus de nebulosa que el Sol produirà quan la fusió nuclear s’aturi en el seu nucli.
M27 és una de les nebuloses planetàries més brillants del cel i es pot veure amb prismàtics a la constel·lació de la Guineueta (Vulpecula). La llum triga uns 1.000 anys en arribar des de M27, i es mostra a la imatge en els colors emesos per l’hidrogen i l’oxigen.
La comprensió de la física i de la importància de M27 va anar molt més enllà de la ciència del segle XVIII. Avui dia, fins i tot, moltes coses de la nebulosa planetària bipolar M27 segueixen sent un misteri, com ara el mecanisme físic que expulsa l’embolcall gasós d’una estrella de poca massa i que dóna lloc a una nana blanca calenta de raigs X.