El primer indici de què esdevindrà el Sol va ser descobert accidentalment el 1764. En aquell moment, Charles Messier estava compilant una llista d’objectes difusos per no confondre’ls amb cometes. L’objecte número 27 d’aquella llista de Messier, conegut actualment com M27 o nebulosa Dumbbell, és una nebulosa planetària, és a dir, la mena de nebulosa que el Sol produirà quan s’aturi la fusió nuclear del seu nucli. M27 és una de les nebuloses planetàries més brillants del cel; es pot observar amb prismàtics a la constel·lació de la Guineueta (Vulpecula). La llum triga uns 1.000 anys a arribar a nosaltres des de M27. A la imatge es mostra amb els colors emesos per l’hidrogen i l’oxigen.
La comprensió de la física i la significació de M27 estava fora de l’abast de la ciència del segle XVIII. Avui dia, fins i tot, hi ha moltes coses de les nebuloses planetàries bipolars com M27 que segueixen sent un misteri, com ara el mecanisme físic que expulsa l’embolcall gasós més extern d’una estrella de poca massa i dóna lloc a una nana blanca calenta de raigs X.
