Crèdit & Copyright: Denis Priou
Els cúmuls estel·lars oberts o galàctics són joves. Aquests eixams d’estrelles neixen junts a prop del pla de la Via Làctia, però a mesura que els membres del cúmul són expulsats per les marees galàctiques i les interaccions gravitatòries, els seus números disminueixen constantment.
Aquest brillant cúmul obert, conegut com a M46, té uns 300 milions d’anys d’edat. En una extensió d’uns 30 anys llum, encara conté centenars d’estrelles. Situat a uns 5.000 anys llum de distància a la constel·lació Puppis, M46 també mostra contradiccions al seu estatus juvenil.
En aquest bonic paisatge estel·lar, la taca circular a dalt i a la dreta del centre de M46 és la nebulosa planetària NGC 2438. Una segona nebulosa planetària encara més tènue, PK231+4.1, es pot identificar en el quadre de la dreta ampliat més amunt. Les nebuloses planetàries constitueixen una breu fase final de la vida d’una estrella similar al Sol de mil milions d’anys d’edat o més, amb el dipòsit de combustible d’hidrogen esgotat.
S’estima que NGC 2438 és a tan sols 3.000 anys llum de distància i que es mou a una velocitat diferent dels membres del cúmul M46. Juntament amb la seva cohort més tènue, la nebulosa planetària NGC 2438 apareix només per casualitat prop de la línia de visió de les joves estrelles de M46.
Aquest brillant cúmul obert, conegut com a M46, té uns 300 milions d’anys d’edat. En una extensió d’uns 30 anys llum, encara conté centenars d’estrelles. Situat a uns 5.000 anys llum de distància a la constel·lació Puppis, M46 també mostra contradiccions al seu estatus juvenil.
En aquest bonic paisatge estel·lar, la taca circular a dalt i a la dreta del centre de M46 és la nebulosa planetària NGC 2438. Una segona nebulosa planetària encara més tènue, PK231+4.1, es pot identificar en el quadre de la dreta ampliat més amunt. Les nebuloses planetàries constitueixen una breu fase final de la vida d’una estrella similar al Sol de mil milions d’anys d’edat o més, amb el dipòsit de combustible d’hidrogen esgotat.
S’estima que NGC 2438 és a tan sols 3.000 anys llum de distància i que es mou a una velocitat diferent dels membres del cúmul M46. Juntament amb la seva cohort més tènue, la nebulosa planetària NGC 2438 apareix només per casualitat prop de la línia de visió de les joves estrelles de M46.