Aquest famós objecte Messier M89 —una galàxia el·líptica aparentment simple— està envoltat de tènues capes i plomes. No se sap la causa de les capes exteriors, però segurament són les cues de marea relacionades amb les restes que queden després d’engolir nombroses galàxies petites en els últims mil milions d’anys. Alternativament, les capes exteriors podrien ser com ones en un estany, on una recent col·lisió amb una altra gran galàxia va crear ones de densitat que es propaguen per aquest gegant galàctic. Independentment de la causa real, la imatge posa de manifest el consens creixent de què almenys algunes galàxies el·líptiques s’han format en el passat recent, i de què els halos exteriors de la majoria de les grans galàxies no són uniformes sinó que tenen complexitats induïdes per les freqüents interaccions amb —i acrecions de— galàxies properes més petites. L’halo de la nostra Via Làctia és un exemple d’aquesta inesperada complexitat.
M89 forma part del proper cúmul de galàxies Virgo que es troba a uns 50 milions d’anys llum de distància.