Aquesta projecció cilíndrica és un dels sis nous mapes a tot color dels satèl·lits gelats de Saturn de mida mitjana elaborats a partir de 10 anys de dades procedents de la sonda Cassini. Descobert el 1684 per Cassini (l’astrònom), Dione fa uns 1.120 quilòmetres de diàmetre.
La resolució d’aquest últim mapa de l’era espacial, basat en les dades que van de l’infraroig a l’ultraviolat, és de 250 metres per píxel. Es nota clarament la diferència de brillantor que hi ha entre l’hemisferi davanter en rotació síncrona (més clar, a la dreta) i l’hemisferi posterior, més fosc. Com altres satèl·lits de Saturn que orbiten dins de l’anell E, l’hemisferi davanter de Dione es manté brillant perquè recull una capa de material gelat de l’anell feble. El material de l’anell E és constantment reposat pels guèisers que hi ha al pol sud del satèl·lit Enceladus. Les fractures superficials, més joves i clares, semblen travessar l’hemisferi posterior, fosc i ple de cràters.
La resolució d’aquest últim mapa de l’era espacial, basat en les dades que van de l’infraroig a l’ultraviolat, és de 250 metres per píxel. Es nota clarament la diferència de brillantor que hi ha entre l’hemisferi davanter en rotació síncrona (més clar, a la dreta) i l’hemisferi posterior, més fosc. Com altres satèl·lits de Saturn que orbiten dins de l’anell E, l’hemisferi davanter de Dione es manté brillant perquè recull una capa de material gelat de l’anell feble. El material de l’anell E és constantment reposat pels guèisers que hi ha al pol sud del satèl·lit Enceladus. Les fractures superficials, més joves i clares, semblen travessar l’hemisferi posterior, fosc i ple de cràters.