Amb la forma d’anell d’un ull de bou, el Mare Orientale és una de les faccions més sorprenents de la Lluna. Està situat en el límit de la vora occidental de la Lluna però és, desgraciadament, difícil de veure des de la Terra.
Aquesta composició de la conca d’impacte, la més jove de les conques lunars de grans dimensions, en mostra detalls fascinants (més en aquest mosaic d’alta resolució). La imatge està basada en fotografies de la càmera gran angular de la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter.
Inundat de lava només parcialment, el Mare Orientale té més de 3 mil milions d’anys, fa prop de 950 quilòmetres d’ample i es va formar per l’impacte d’un objecte de la mida d’un asteroide. La col·lisió va causar en l’escorça lunar unes ones que expliquen les formes circulars concèntriques.
Tot i que pot semblar una mica irònic als habitants de l’era espacial que reconeixen la Lluna com un món sec i sense aire, una regió lunar fosca i suau s’anomena mare (mar en llatí, en plural maria) perquè, antigament, els astrònoms pensaven que aquestes regions podrien ser, en realitat, mars.
Aquesta composició de la conca d’impacte, la més jove de les conques lunars de grans dimensions, en mostra detalls fascinants (més en aquest mosaic d’alta resolució). La imatge està basada en fotografies de la càmera gran angular de la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter.
Inundat de lava només parcialment, el Mare Orientale té més de 3 mil milions d’anys, fa prop de 950 quilòmetres d’ample i es va formar per l’impacte d’un objecte de la mida d’un asteroide. La col·lisió va causar en l’escorça lunar unes ones que expliquen les formes circulars concèntriques.
Tot i que pot semblar una mica irònic als habitants de l’era espacial que reconeixen la Lluna com un món sec i sense aire, una regió lunar fosca i suau s’anomena mare (mar en llatí, en plural maria) perquè, antigament, els astrònoms pensaven que aquestes regions podrien ser, en realitat, mars.