Aquesta composició d’imatges separades uns 5 a 7 dies des de finals d’octubre de 2011 (a dalt a la dreta) fins a principis de juliol de 2012 (a baix a l’esquerra) mostra el moviment retrògrad del vermellós Mart sobre el cel nocturn del planeta Terra. Per a connectar els punts del bucle retrògrad de Mart, passeu el cursor per sobre de la imatge (i vegeu aquesta animació).
Però en realitat Mart no inverteix el sentit de la seva òrbita. El moviment aparent cap enrere respecte de les estrelles de fons és un reflex del moviment de la Terra. El moviment retrògrad es pot percebre cada cop que la Terra avança i dobla als planetes que orbiten més lluny del Sol, ja que la Terra es mou més ràpidament en la seva òrbita relativament més propera.
El 4 de març de 2012 Mart es trobava en oposició al Sol en el cel de la Terra, a prop del punt més proper i més brillant en el centre d’aquesta imatge.
El rover Curiosity, recentment arribat al planeta vermell, va ser llançat a l’espai el 26 de novembre quan Mart es trobava prop del punt d’encreuament del bucle retrògrad. Actualment, Mart es pot observar al costat de Saturn i de la brillant estrella Spica sobre l’horitzó de ponent després del capvespre.
Però en realitat Mart no inverteix el sentit de la seva òrbita. El moviment aparent cap enrere respecte de les estrelles de fons és un reflex del moviment de la Terra. El moviment retrògrad es pot percebre cada cop que la Terra avança i dobla als planetes que orbiten més lluny del Sol, ja que la Terra es mou més ràpidament en la seva òrbita relativament més propera.
El 4 de març de 2012 Mart es trobava en oposició al Sol en el cel de la Terra, a prop del punt més proper i més brillant en el centre d’aquesta imatge.
El rover Curiosity, recentment arribat al planeta vermell, va ser llançat a l’espai el 26 de novembre quan Mart es trobava prop del punt d’encreuament del bucle retrògrad. Actualment, Mart es pot observar al costat de Saturn i de la brillant estrella Spica sobre l’horitzó de ponent després del capvespre.