En el cel nocturn de la Terra, l’errant Mart i Saturn han passat gran part d’enguany molt a prop.
Amb una seqüència de fotografies fetes des de mitjans de desembre del 2015 fins a l’inici d’aquesta setmana, aquesta composició segueix l’evolució dels dos planetes, incloent-hi la seva gairebé oposició, just al nord de la brillant estrella Antares i a prop del bulb central de la Via Làctia. Per connectar-hi els punts i les dates, passeu el cursor per damunt de la imatge (o bé seguiu aquest enllaç).
En el vídeo corresponent, el moviment aparent de Saturn és d’anada i tornada al llarg d’un bucle compacte i aplanat, mentre que Mart segueix un traçat en forma de S d’anada i tornada des de la part superior dreta de la imatge fins a la part inferior esquerra.
Es veu així, però Mart i Saturn no canvien de direcció en les seves òrbites. En realitat, el seu moviment aparent cap enrere (retrògrad) respecte al fons d’estrelles és un reflex del moviment orbital de la Terra. La retrogradació es pot veure cada vegada que la Terra sobrepassa i dobla els planetes que orbiten més lluny del Sol i es mou més ràpidament sobre la seva òrbita relativament propera.
Amb una seqüència de fotografies fetes des de mitjans de desembre del 2015 fins a l’inici d’aquesta setmana, aquesta composició segueix l’evolució dels dos planetes, incloent-hi la seva gairebé oposició, just al nord de la brillant estrella Antares i a prop del bulb central de la Via Làctia. Per connectar-hi els punts i les dates, passeu el cursor per damunt de la imatge (o bé seguiu aquest enllaç).
En el vídeo corresponent, el moviment aparent de Saturn és d’anada i tornada al llarg d’un bucle compacte i aplanat, mentre que Mart segueix un traçat en forma de S d’anada i tornada des de la part superior dreta de la imatge fins a la part inferior esquerra.
Es veu així, però Mart i Saturn no canvien de direcció en les seves òrbites. En realitat, el seu moviment aparent cap enrere (retrògrad) respecte al fons d’estrelles és un reflex del moviment orbital de la Terra. La retrogradació es pot veure cada vegada que la Terra sobrepassa i dobla els planetes que orbiten més lluny del Sol i es mou més ràpidament sobre la seva òrbita relativament propera.