No és una estrella brillant i una Lluna creixent atrapades entre les branques d’un eucaliptus.
És Venus en fase creixent i Mercuri. El 22 de maig, els dos planetes interiors compartien estretament aquest camp de visió telescòpic a prop de l’horitzó occidental després de la posta de Sol vista des d’un balcó de Civitavecchia (Itàlia). Venus, la molt brillant balisa celeste, navega més avall en el crepuscle. Creix en grandària aparent i mostra una fase creixent més fina a mesura que es dirigeix cap a la conjunció inferior del 3 de juny, entre la Terra i el Sol. Mercuri, en una fase més plena, s’enfila en el firmament occidental, i el 4 de juny arribarà a la màxima distància angular del Sol. Tot i això, aquest estret aparellament amb Venus va fer que Mercuri, normalment perdut en un firmament crepuscular brillant, fos més fàcil de detectar des de la Terra.