Crèdit & Copyright: R Jay Gabany
Prop de l’Óssa Major (Ursa Major) i envoltada per les estrelles dels Gossos de Cacera (Canes Venatici), aquesta meravella celeste va ser descoberta, el 1781, per l’astrònom francès Pierre Méchain (un dels responsables del mesurament del metre). Posteriorment, va ser incorporada al catàleg del seu amic i col·lega Charles Messier amb la denominació M 106.
Els moderns telescopis de camp profund revelen que es tracta d’un univers illa: una galàxia espiral d’uns 30 mil anys llum de diàmetre situada a tan sols uns 21 milions d’anys llum més enllà de la Via Làctia.
A més del brillant nucli central, en aquesta imatge composta en fals color destaquen uns cúmuls d’estrelles joves blavoses, unes regions vermelloses de formació estel·lar sobre els braços de la galàxia espiral i uns sorprenents dolls vermellosos d’hidrogen. Al fons es veuen la petita galàxia companya NGC 4248 (a baix a la dreta) i diverses galàxies disperses.
M 106 (també coneguda com NGC 4258) és un exemple proper de galàxia activa de tipus Seyfert vista en tot l’espectre des de ràdio fins a raigs X. Es creu que les galàxies actives s’alimenten de la matèria que cau en un massiu forat negre central.
Els moderns telescopis de camp profund revelen que es tracta d’un univers illa: una galàxia espiral d’uns 30 mil anys llum de diàmetre situada a tan sols uns 21 milions d’anys llum més enllà de la Via Làctia.
A més del brillant nucli central, en aquesta imatge composta en fals color destaquen uns cúmuls d’estrelles joves blavoses, unes regions vermelloses de formació estel·lar sobre els braços de la galàxia espiral i uns sorprenents dolls vermellosos d’hidrogen. Al fons es veuen la petita galàxia companya NGC 4248 (a baix a la dreta) i diverses galàxies disperses.
M 106 (també coneguda com NGC 4258) és un exemple proper de galàxia activa de tipus Seyfert vista en tot l’espectre des de ràdio fins a raigs X. Es creu que les galàxies actives s’alimenten de la matèria que cau en un massiu forat negre central.