El sisè objecte del famós catàleg de coses que no són cometes de Charles Messier, Messier 6, és un cúmul estel·lar obert.
És un conjunt d’unes 100 estrelles, totes d’uns 100 milions d’anys d’antiguitat, que es troba a uns 1.600 anys llum de distància en la Via Làctia central, a la constel·lació Scorpius. El bonic contorn d’aquest cúmul estel·lar, també catalogat com a NGC 6405, suggereix el seu sobrenom popular, el cúmul de la Papallona. Envoltades per l’emissió vermellosa difusa del gas hidrogen de la regió, les estrelles del cúmul majoritàriament calentes i, per tant, blaves, es troben a prop del centre d’aquesta acolorida fotografia còsmica. El membre més brillant del cúmul és, però, una estrella gegant freda de tipus K. Designada BM Scorpii, brilla amb un to groc-taronja, i es veu a prop de l’extrem d’una de les antenes de la papallona. Aquesta vista telescòpica abasta gairebé dues llunes plenes al cel, uns 25 anys llum a la distància estimada de Messier 6.