Dades, processament i Copyright: Robert Gendler
Prop de l’Óssa Major (Ursa Major) i envoltada per les estrelles dels Llebrers (Canes Venatici), aquesta meravella celeste va ser descoberta el 1781 per l’astrònom mètric francès Pierre Mechain.
Més tard, es va afegir al catàleg del seu amic i col·lega Charles Messier com a M106. Les modernes imatges de telescopi revelen que és un univers illa: una galàxia espiral d’uns 30.000 anys llum de diàmetre situada a tan sols uns 21 milions d’anys llum més enllà de les estrelles de la Via Làctia. Juntament amb un nucli central brillant, en aquest impressionant retrat de galàxia, una composició de dades d’imatges de telescopis aficionats i professionals, destaquen els cúmuls d’estrelles joves i blaves així com les guarderies estel·lars vermelloses que perfilen els braços espirals de la galàxia. També mostra uns notables dolls vermellosos de gas hidrogen brillant. A més de la petita galàxia acompanyant NGC 4248 a la part inferior dreta, s’hi poden trobar galàxies de fons disperses per tot el fotograma. M106, també coneguda com a NGC 4258, és un exemple proper de la classe Seyfert de galàxies actives vist a través de l’espectre des de la ràdio fins als raigs X. Aquestes galàxies actives s’alimenten de la matèria que cau en un forat negre central massiu.