Enmig d’un núvol de pols còsmic i a tan sols 400 anys llum de distància, el cúmul estel·lar obert de les Plèiades o les Set Germanes és conegut per les seves nebuloses de reflexió blaves.
Es troba en el firmament nocturn a la constel·lació Taurus i en el braç d’Orió de la Via Làctia. Les estrelles germanes no estan relacionades amb el núvol de pols, simplement travessen la mateixa regió de l’espai. Conegut des de l’antiguitat com una agrupació compacta d’estrelles, Galileu va esbossar per primera vegada el cúmul estel·lar amb el seu telescopi. Charles Messier va registrar-ne la posició a l’entrada número 45 del seu famós catàleg de coses que no són cometes. En la mitologia grega, les Plèiades eren set filles del tità astronòmic Atles i de la nimfa marina Pleione, uns noms inclosos entre les nou estrelles més brillants del cúmul.
La imatge telescòpica, ben processada i de colors calibrats, mostra estrelles puntuals i filaments de pols interestel·lar captats en més de 9 hores d’exposició. Abasta més de 20 anys llum en el cúmul estel·lar de les Plèiades.
