Les estrelles massives, els vents abrasius, les muntanyes de pols i la llum energètica esculpen una de les regions més grans i pintoresques de formació estel·lar del Grup Local de galàxies.
Coneguda com a N11, la regió és visible a la part superior dreta de moltes imatges de la seva galàxia natal, la veïna de la Via Làctia coneguda com al Gran Núvol de Magalhães (GNM). La fotografia es va fer amb finalitats científiques amb el Telescopi Espacial Hubble i es va reprocessar amb propòsit artístic. Tot i que la secció de la imatge es coneix com a NGC 1763, la nebulosa d’emissió N11 és la segona en grandària del GNM, només per darrere de la nebulosa de la Taràntula. Al voltant de la imatge també s’hi veuen glòbuls compactes de pols fosca que alberguen estrelles joves emergents. Un estudi recent de les estrelles variables del GNM amb el Hubble ha ajudat a recalibrar l’escala de distància de l’Univers observable, però ha donat lloc a una escala lleugerament diferent de la que es troba fent servir el fons còsmic de microones.