Les estrelles massives, els vents abrasius, les muntanyes de pols i la llum energètica esculpeixen una de les regions de formació estel·lar més grans i pintoresques del Grup Local de galàxies. Coneguda com a N11, la regió és visible a la part superior dreta de moltes imatges de la seva galàxia natal, el Gran Núvol de Magallanes, la companya de la Via Làctia.
La fotografia va ser feta amb propòsits científics pel Telescopi Espacial Hubble i reprocessada per un aficionat amb l’esperança de guanyar el concurs dels Tresors amagats del Hubble. La secció representada es coneix com a NGC 1763, però forma part de la nebulosa d’emissió N11, la segona en grandària del Gran Núvol de Magallanes després de la nebulosa de la Taràntula. Al voltant de la imatge també s’hi observen glòbuls compactes de pols fosca que contenen estrelles joves emergents. Un nou estudi de les estrelles variables del Gran Núvol de Magallanes amb el Hubble ha permès recalibrar l’escala de distància de l’Univers observable, però ha donat com a resultat una escala lleugerament diferent de la que es troba utilitzant l’omnipresent fons de microones còsmic.