Crèdit & Copyright: Michael Miller
Per als astrònoms del planeta Terra, aquesta extensa regió de gas resplendent i de pols presenta la fesomia d’una au, d’aquí el sobrenom popular que té, la nebulosa de la Gavina.
Aquesta fotografia de l’au còsmica fa 1,6 graus d’amplada sobre el pla de la Via Làctia i a prop de la direcció de Sirius, l’estrella Alfa de la constel·lació Canis Major.
La regió conté objectes amb altres denominacions de catàleg, en particular, NGC 2327, que és una zona compacta i polsosa amb una estrella massiva encastada que configura el cap de l’au (també coneguda com la nebulosa del Lloro, per sobre del centre). Dominat per la resplendor vermellosa de l’hidrogen atòmic, aquest complex de núvols de gas i de pols amb estrelles joves i brillants s’estén per més de 100 anys llum a una distància estimada de 3.800 anys llum.
Aquesta fotografia de l’au còsmica fa 1,6 graus d’amplada sobre el pla de la Via Làctia i a prop de la direcció de Sirius, l’estrella Alfa de la constel·lació Canis Major.
La regió conté objectes amb altres denominacions de catàleg, en particular, NGC 2327, que és una zona compacta i polsosa amb una estrella massiva encastada que configura el cap de l’au (també coneguda com la nebulosa del Lloro, per sobre del centre). Dominat per la resplendor vermellosa de l’hidrogen atòmic, aquest complex de núvols de gas i de pols amb estrelles joves i brillants s’estén per més de 100 anys llum a una distància estimada de 3.800 anys llum.