De vegades, fins i tot la pols fosca de l’espai interestel·lar té una serena bellesa. Un d’aquests llocs és a la constel·lació de Taurus.
La imatge mostra els filaments que es troben en el cel entre el cúmul estel·lar de les Plèiades i la nebulosa Califòrnia. Aquesta pols no és coneguda per la seva resplendor sinó per la seva absorció i opacitat. S’hi veuen diverses estrelles brillants amb la seva llum blava que es reflecteix de la pols marró. També hi ha altres estrelles inusualment vermelles a mesura que la seva llum arriba al seu màxim a través d’un pilar de pols fosca, amb el color vermell que queda després que el blau s’hagi dispersat. Altres estrelles no es veuen perquè són darrere de gruixuts pilars de pols.
Tot i que sembla serena, l’escena és en realitat un bucle continu de tumult i renaixement. Els nusos de gas i de pols prou massius col·lapsaran gravitatòriament per formar noves estrelles que crearan nova pols en les seves atmosferes i destruiran la pols antiga amb la seva energètica llum i els seus vents.
