De vegades, fins i tot la pols fosca de l’espai interestel·lar té una serena bellesa. Un d’aquests llocs és a la constel·lació Taurus. Els filaments que apareixen aquí es poden trobar en el firmament entre el cúmul estel·lar de les Plèiades i la nebulosa Califòrnia. Aquesta pols no és coneguda per la seva brillantor sinó per la seva absorció i opacitat. També s’hi veu diverses estrelles brillants amb la seva llum blava que es reflecteix en la pols marró. També hi ha altres estrelles estranyament vermelles perquè la seva llum a penes travessa una columna de pols fosca, amb el color vermell que queda després que el blau s’hagi dispersat. No obstant això, hi ha altres estrelles darrere dels pilars de pols tan gruixuts que aquí no es veuen. L’escena sembla serena, però en realitat és un bucle continu de tumult i renaixement. Això és perquè els nusos massius de gas i pols col·lapsaran gravitacionalment per formar noves estrelles que crearan nova pols en les seves atmosferes i, alhora, destruiran la pols antiga amb la seva energètica llum i els seus vents.
