La pols pot ser bella? Sí, i també pot ser útil.
El núvol molecular de Taure conté diverses estrelles brillants, però és la pols fosca la que crida realment l’atenció. La pols omnipresent té ones i ondulacions i crea pintorescos conillets de pols, però potser el més important és que marca regions on el gas interestel·lar és prou dens per contraure’s gravitacionalment i formar estrelles.
Al centre de la imatge hi ha un núvol il·luminat per estrelles veïnes que és la llar no només d’una famosa nebulosa, sinó d’una popular estrella molt jove i massiva. Tant l’estrella, T Tauri, com la nebulosa, la nebulosa variable d’Hind, varien dràsticament de lluminositat, però no necessàriament al mateix temps, cosa que afegeix misteri a aquesta regió intrigant. Actualment, se sap que T Tauri i les estrelles similars són estrelles semblants al Sol d’uns pocs milions d’anys i, per tant, encara estan en les primeres etapes de formació.
La imatge abasta uns quatre graus no gaire lluny del cúmul estel·lar de les Plèiades, mentre que el camp de pols es troba a uns 400 anys llum de distància.