Crèdits & Copyright: Muntatge i processament: Rolf Olsen. Dades: Voyager 2, NASA Planetary Data System
Navegant a través del Sistema Solar exterior, el 25 d’agost de 1989 la sonda Voyager 2 va fer la màxima aproximació a Neptú; és l’única sonda que ha visitat el gegant gasós més distant.
A partir de les imatges gravades durant aquella trobada i les dels dies següents, aquesta inspirada composició mostra el tènue planeta exterior, el feble sistema d’anells que l’envolta i el satèl·lit més gran Triton.
Una mica més enllà de l’òrbita de Neptú, la perspectiva interplanetària mira cap enrere en direcció al Sol i capta el planeta i Triton com a fines llunes creixents il·luminades pel Sol. Uns núvols cirrus i una banda fosca envolten la regió del pol sud de Neptú, amb un vòrtex ennuvolat sobre el mateix pol.
La imatge composta mostra parts del sistema molt tènue d’anells així com tres arcs d’anells fotografiats per primera vegada per la Voyager (els segments més tènues estan dibuixats). El camp d’estrelles de fons, que correspon a la perspectiva que tenia la Voyager del magnífic sistema neptunià, abasta 7,5 graus i està muntat a partir de dades d’observació celeste centrada en la constel·lació Camelopardalis.
A partir de les imatges gravades durant aquella trobada i les dels dies següents, aquesta inspirada composició mostra el tènue planeta exterior, el feble sistema d’anells que l’envolta i el satèl·lit més gran Triton.
Una mica més enllà de l’òrbita de Neptú, la perspectiva interplanetària mira cap enrere en direcció al Sol i capta el planeta i Triton com a fines llunes creixents il·luminades pel Sol. Uns núvols cirrus i una banda fosca envolten la regió del pol sud de Neptú, amb un vòrtex ennuvolat sobre el mateix pol.
La imatge composta mostra parts del sistema molt tènue d’anells així com tres arcs d’anells fotografiats per primera vegada per la Voyager (els segments més tènues estan dibuixats). El camp d’estrelles de fons, que correspon a la perspectiva que tenia la Voyager del magnífic sistema neptunià, abasta 7,5 graus i està muntat a partir de dades d’observació celeste centrada en la constel·lació Camelopardalis.