Crèdit & Copyright: John Davis
Aquest paisatge celeste presenta un equilibri estètic entre la pols interestel·lar i el gas que hi ha en els suburbis de la constel·lació d’Orion, rica en nebuloses.
Reflectint la llum de la brillant estrella Rigel, Beta Orionis, la barbeta blavosa que sobresurt de la nebulosa Cap de Bruixa és a la part superior esquerra. Els bigotis segueixen la pista de la resplendor vermella del gas hidrogen ionitzat per la llum estel·lar ultraviolada i semblen connectar aquest rostre infame amb les nebuloses més petites com ara la polsegosa nebulosa de reflexió NGC 1788 que hi ha a la dreta.
Els forts vents procedents de les estrelles d’Orion també van donar forma a NGC 1788 i, segurament, van provocar la formació d’estrelles joves en el seu interior. Segons com, NGC 1788 sembla un ratpenat.
L’escena abasta uns 3 graus en el cel o 6 llunes plenes.
Reflectint la llum de la brillant estrella Rigel, Beta Orionis, la barbeta blavosa que sobresurt de la nebulosa Cap de Bruixa és a la part superior esquerra. Els bigotis segueixen la pista de la resplendor vermella del gas hidrogen ionitzat per la llum estel·lar ultraviolada i semblen connectar aquest rostre infame amb les nebuloses més petites com ara la polsegosa nebulosa de reflexió NGC 1788 que hi ha a la dreta.
Els forts vents procedents de les estrelles d’Orion també van donar forma a NGC 1788 i, segurament, van provocar la formació d’estrelles joves en el seu interior. Segons com, NGC 1788 sembla un ratpenat.
L’escena abasta uns 3 graus en el cel o 6 llunes plenes.