Les joies no brillen tant, només ho fan les estrelles. I gairebé tots els punts d’aquest joier (fotografiat pel Telescopi Espacial Hubble) és una estrella. Algunes estrelles són més vermelles que el Sol i algunes més blaves, però totes són molt més llunyanes. La llum triga uns 8 minuts per arribar a la Terra des del Sol, en canvi NGC 1898 és tan llunyà que la llum triga uns 160.000 anys. Aquesta enorme bola d’estrelles és un cúmul globular i es troba a la barra central del Gran Núvol de Magallanes, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia. La fotografia inclou la llum de l’infraroig a l’ultraviolat i es va fer per determinar si les estrelles de NGC 1898 es van formar alhora o en èpoques diferents. Hi ha indicis que la majoria de cúmuls globulars van engendrar estrelles per etapes i, en particular, que les estrelles de NGC 1898 es van formar poc després d’antigues topades amb el Petit Núvol de Magallanes i la Via Làctia.