Crèdit & Copyright: Bob Franke
En aquesta imatge telescòpica, una vista a la sigil·losa constel·lació Lynx, destaquen tres objectes. Els dos més brillants (amb punxes) són estrelles properes. El tercer és el remot cúmul globular NGC 2419, a gairebé 300.000 anys llum de distància.
NGC 2419 és anomenat de vegades “el nòmada intergalàctic”, un títol apropiat tenint en compte que la distància a la galàxia satèl·lit de la Via Làctia, el Gran Núvol de Magallanes, és de només 160.000 anys llum. Similar a altres grans cúmuls globulars d’estrelles com ara Omega Centauri, NGC 2419 és intrínsecament brillant però sembla tènue perquè és molt lluny.
NGC 2419 podria tenir un origen extragalàctic com, per exemple, les restes d’una petita galàxia capturades i alterades per la Via Làctia. Però l’enorme distància en què es troba fa que sigui difícil d’estudiar i de comparar-ne les propietats amb altres cúmuls globulars que vaguen per l’halo de la Via Làctia.
NGC 2419 és anomenat de vegades “el nòmada intergalàctic”, un títol apropiat tenint en compte que la distància a la galàxia satèl·lit de la Via Làctia, el Gran Núvol de Magallanes, és de només 160.000 anys llum. Similar a altres grans cúmuls globulars d’estrelles com ara Omega Centauri, NGC 2419 és intrínsecament brillant però sembla tènue perquè és molt lluny.
NGC 2419 podria tenir un origen extragalàctic com, per exemple, les restes d’una petita galàxia capturades i alterades per la Via Làctia. Però l’enorme distància en què es troba fa que sigui difícil d’estudiar i de comparar-ne les propietats amb altres cúmuls globulars que vaguen per l’halo de la Via Làctia.