Aquest paisatge còsmic presenta els gasos brillants i els núvols de pols fosca, així com les joves estrelles de NGC 3572. La regió, una bonica nebulosa d’emissió i un cúmul estel·lar que s’observen en el firmament del sud, és sovint oblidada pels astrofotògrafs a favor de la seva veïna més brillant, la propera nebulosa de la Carina. Les estrelles de NGC 3572 se situen a la part superior esquerra d’aquesta fotografia telescòpica que mesuraria uns 100 anys llum a la distància aproximada de 9.000 anys llum del cúmul. El gas i la pols interestel·lars visibles formen part del núvol molecular del cúmul estel·lar. Els densos corrents de matèria que hi ha dins de la nebulosa, erosionats pels vents i les radiacions estel·lars, es queden clarament allunyats de les estrelles joves i energètiques. Són llocs on s’originen estrelles amb formes que recorden els capgrossos còsmics d’IC 410, més coneguts pels observadors del firmament del nord. De tota manera, en les properes desenes a centenars de milions d’anys, el gas i les estrelles del cúmul es dispersaran a causa de les marees gravitacionals i les violentes explosions de supernoves que posaran fi a les curtes vides de les estrelles massives del cúmul.