L’atractiva nebulosa Dallonses Fosca va a la deriva pel firmament del sud, a la petita constel·lació Musca (la Mosca), i és un objectiu temptador amb prismàtics.
Aquest núvol còsmic de pols s’observa contra els rics camps estel·lars just al sud de la nebulosa Sac de Carbó i de la Creu del Sud. En aquest camp de visió amb teleobjectiu, la Dallonses Fosca s’estén uns 3 graus en el centre i, a prop de la seva punta sud (a dalt i a la dreta), està interrompuda pel cúmul estel·lar globular groguenc NGC 4372. NGC 4372 vaga per l’halo de la Via Làctia i és un objecte de fons, a uns 20.000 anys llum de distància, que es troba tan sols per casualitat al llarg de la nostra línia de visió de la Dallonses Fosca. La silueta ben definida de la Dallonses Fosca pertany al núvol molecular Musca, però el seu sobrenom més conegut per al·literació va ser encunyat per primera vegada el 1986 per l’astrofotògraf i escriptor Dennis di Cicco mentre observava el cometa Halley des de l’interior d’Austràlia. La Dallonses Fosca es troba a uns 700 anys llum de distància i fa més de 30 anys llum de llargada.