En els núvols de gas resplendent de NGC 6188, a uns 4.000 anys llum de distància, s’amaguen formes fantàstiques. Aquesta nebulosa d’emissió es troba prop dels límits d’un gran núvol molecular impossible de veure en longituds d’ona visibles, a la constel·lació meridional Ara.
Les estrelles massives i joves de l’associació OB1, incrustada en Ara, es van formar fa tan sols uns milions d’anys. Els vents estel·lars i una intensa radiació ultraviolada van esculpir les formes fosques i van potenciar la brillantor de la nebulosa. La formació estel·lar va ser provocada, probablement, per vents i explosions de supernoves, procedents de generacions anteriors d’estrelles massives, que van escombrar i comprimir el gas molecular.
Al costat de NGC 6188 hi ha l’estranya nebulosa d’emissió NGC 6164 creada també per estrelles massives de tipus O de la regió. A la vora inferior, similar en aparença a moltes nebuloses planetàries, hi ha el sorprenent i simètric embolcall gasós de NGC 6164 i un tènue halo que envolten l’estrella central.
L’amplíssim camp de visió abasta més de 3 graus (sis llunes plenes), cosa que correspon a més de 200 anys llum a la distància estimada de NGC 6188. La composició inclou tres conjunts d’imatges.
