Crèdits: NASA, ESA, CSA, STScI, JWST. Processament: Alyssa Pagan (STScI);
Imatge alternativa: NASA, ESA, HST, & J. M. Apellániz (IAA, Espanya). Agraïment: D. De Martin (ESA/Hubble)
Imatge alternativa: NASA, ESA, HST, & J. M. Apellániz (IAA, Espanya). Agraïment: D. De Martin (ESA/Hubble)
Quina massa té una estrella normal?
Les estimacions fetes a partir de la distància, la brillantor i els models solars estàndard havien assignat a una estrella del cúmul obert Pismis 24 més de 200 vegades la massa del Sol, una de les estrelles més massives conegudes. Aquesta estrella és l’objecte més brillant que hi ha en la cavitat central d’aquesta imatge presa pel Telescopi Espacial Webb en llum infraroja. A tall de comparació, la imatge alternativa presa pel Telescopi Espacial Hubble la mostra en llum visible. Una inspecció detallada de les imatges ha demostrat que la intensa lluminositat de Pismis 24-1 no prové d’una sola estrella, sinó de tres com a mínim. Les estrelles components tenen unes 100 masses solars, de manera que són les estrelles més massives registrades actualment. A la nebulosa d’emissió associada NGC 6357 (a la part inferior de la imatge) encara s’hi formen estrelles. Amb un aspecte semblant a una catedral gòtica, les energètiques estrelles del centre semblen aflorar i il·luminar un formidable capoll.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareix una imatge alternativa.
Les estimacions fetes a partir de la distància, la brillantor i els models solars estàndard havien assignat a una estrella del cúmul obert Pismis 24 més de 200 vegades la massa del Sol, una de les estrelles més massives conegudes. Aquesta estrella és l’objecte més brillant que hi ha en la cavitat central d’aquesta imatge presa pel Telescopi Espacial Webb en llum infraroja. A tall de comparació, la imatge alternativa presa pel Telescopi Espacial Hubble la mostra en llum visible. Una inspecció detallada de les imatges ha demostrat que la intensa lluminositat de Pismis 24-1 no prové d’una sola estrella, sinó de tres com a mínim. Les estrelles components tenen unes 100 masses solars, de manera que són les estrelles més massives registrades actualment. A la nebulosa d’emissió associada NGC 6357 (a la part inferior de la imatge) encara s’hi formen estrelles. Amb un aspecte semblant a una catedral gòtica, les energètiques estrelles del centre semblen aflorar i il·luminar un formidable capoll.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareix una imatge alternativa.