L’espectral NGC 6369 apareix tènuement en el firmament nocturn i es coneix popularment com a la nebulosa del Petit Fantasma. Va ser descoberta per l’astrònom del segle XVIII Sir William Herschel quan explorava amb un telescopi la constel·lació Ophiucus. Històricament, Herschel va classificar la nebulosa rodona i amb forma de planeta com a una nebulosa planetària, però en general les nebuloses planetàries no tenen res a veure amb els planetes: són capes gasoses creades al final de la vida d’una estrella semblant al Sol. Les capes exteriors de l’estrella moribunda s’expandeixen per l’espai mentre el seu nucli es redueix per esdevenir una nana blanca. L’estrella nana blanca transformada, que es veu a prop del centre, irradia intensament en longituds d’ona ultraviolades i empodera la brillantor de la nebulosa en expansió.
Aquesta formidable imatge elaborada amb les dades del Telescopi Espacial Hubble mostra detalls i estructures complexes de NGC 6369. L’estructura rodona principal de la nebulosa fa un any llum d’amplada. La resplendor procedent dels àtoms d’oxigen, hidrogen i nitrogen ionitzats es presenta en color blau, verd i vermell, respectivament. A uns 2.000 anys llum de distància, la nebulosa del Petit Fantasma permet imaginar el destí del nostre Sol, que podria produir la seva pròpia nebulosa planetària dintre d’uns 5 mil milions d’anys.