Fa deu mil anys, abans de l’alba de la història humana registrada, una nova llum va aparèixer sobtadament en el firmament i es va esvair després d’unes setmanes.
Avui sabem que aquella llum provenia d’una supernova, una estrella que esclatà de la que actualment en captem el romanent, el núvol de runes en expansió conegut com la nebulosa del Vel. Aquesta nítida vista telescòpica està centrada en un segment occidental de la nebulosa del Vel catalogada com a NGC 6960, i menys coneguda formalment com la nebulosa de l’Escombra de la Bruixa. Com a resultat de l’explosió cataclísmica, l’ona de xoc interestel·lar llaura l’espai i escombra i excita el material interestel·lar. Fotografiats amb filtres de banda estreta, els brillants filaments són com llargues ones en una làmina vistes gairebé de costat, compostes d’hidrogen atòmic (vermell) i d’oxigen (blau-verd). Aquest romanent de supernova es troba a uns 1400 anys llum de distància, a la constel·lació Cygnus, i l’escombra de la bruixa abasta uns 35 anys llum. L’estrella resplendent de la imatge és 52 Cygni, visible a ull nu des d’un lloc fosc, però no relacionada amb el romanent de l’antiga supernova.
