A escassos set-cents anys llum de la Terra, a la constel·lació Aquarius, una estrella semblant al Sol s’està morint.
Els darrers milers d’anys d’aquesta estrella moribunda han donat lloc a la nebulosa de l’Hèlix (NGC 7293), un exemple ben estudiat i proper de nebulosa planetària, típica d’aquesta fase final de l’evolució estel·lar. Combinant les dades d’imatges de banda estreta procedents de les línies d’emissió dels àtoms d’hidrogen (en vermell) i dels àtoms d’oxigen (en blau i verd), la imatge mostra els atractius detalls de l’hèlix, inclosa la regió interior brillant d’uns 3 anys llum de diàmetre. El punt blanc que hi ha al centre de l’Hèlix és l’estrella central calenta d’aquesta nebulosa planetària. A primera vista, l’Hèlix sembla una nebulosa simple, però actualment se sap que l’Hèlix té una geometria sorprenentment complexa.
