En aquest camp de visió telescòpica les galàxies distants es troben més enllà d’un primer pla de les estrelles de la Via Làctia. Centrada en l’estrella groguenca HD 14771, l’escena abasta un grau en el firmament a la constel·lació septentrional d’Andròmeda. A la part superior dreta hi ha l’enorme galàxia espiral NGC 891; fa uns 100 mil anys llum d’amplada i es veu gairebé exactament de cantó. A uns 30 milions d’anys llum de distància, NGC 891 s’assembla molt a la Via Làctia amb un disc galàctic aplanat i prim. El disc i el bulb centrals queden tallats pel mig per foscos núvols de pols. Dispersos a la part inferior esquerra hi ha diversos membres del cúmul galàctic Abell 347. A uns 240 milions d’anys llum de distància, Abell 347 llueix les seves pròpies galàxies similars a NGC 891 en grandària però gairebé 8 vegades més allunyades, de manera que les galàxies d’Abell 347 fan aproximadament una vuitena part de la grandària aparent de NGC 891.