Plouen estrelles.
Ara se sap que això que sembla un paraigua còsmic gegantí és un corrent de marea d’estrelles extretes d’una petita galàxia satèl·lit. La galàxia principal, l’espiral NGC 4651, fa aproximadament la mateixa grandària de la Via Làctia, i el seu para-sol estel·lar s’allarga uns 100.000 anys llum per damunt del disc brillant. Segurament, una petita galàxia va quedar destrossada a causa de les repetides topades mentre anava i venia en òrbites excèntriques al voltant de NGC 4651. Durant els pròxims milions d’anys, les estrelles restants segurament retrocediran i passaran a formar part d’una galàxia més gran.
La imatge profunda es va captar amb llargues exposicions des de l’Aràbia Saudí. La galàxia del Paraigua es troba a uns 50 milions d’anys llum de distància a la ben cuidada constel·lació del nord Coma Berenices.
