Per què la nebulosa de la Llagosta forma algunes de les estrelles més massives que es coneixen?
Ningú n’està segur. La nebulosa de la Llagosta, catalogada com a NGC 6357, allotja prop del seu centre el cúmul estel·lar obert Pismis 24, una llar d’estrelles extraordinàriament brillants i massives. La resplendor vermella que hi ha prop de la regió més interior de formació estel·lar és el resultat de l’emissió de gas hidrogen ionitzat. La nebulosa que l’envolta, mostrada aquí, conté un complex tapís de gasos, pols fosca, estrelles en formació i estrelles recentment nascudes. Les intricades estructures són causades per les complexes interaccions que hi ha entre els vents interestel·lars, les pressions de radiació, els camps magnètics i la gravetat.
La fotografia es va fer amb la Dark Energy Camera del DOE amb el Telescopio Blanco de 4 metres de l’Observatori Interamericà Cerro Tololo a Xile. NGC 6357 abasta uns 400 anys llum i es troba a uns 8.000 anys llum de distància a la constel·lació de l’Escorpí.
