NGC 6888, també coneguda com a la nebulosa Creixent, fa uns 25 anys llum de diàmetre inflada pels vents procedents de l’estrella central, brillant i massiva.
Un triumvirat d’astrofotògrafs (Joe, Glenn, Russell) va crear aquest nítid retrat de la bombolla còsmica. La col·laboració telescòpica va recollir més de 30 hores de dades d’imatges de banda estreta aïllant la llum dels àtoms d’hidrogen i d’oxigen. Els àtoms d’oxigen produeixen el to verd-blau que sembla embolicar els plecs i filaments. Dins de la nebulosa s’hi veu l’estrella central de NGC 6888, classificada com a estrella Wolf-Rayet (WR 136). L’estrella llença l’embolcall exterior amb un fort vent estel·lar i expulsa l’equivalent a la massa del Sol cada 10.000 anys. Les complexes estructures de la nebulosa són segurament el resultat d’aquest fort vent que interactua amb el material expulsat en una fase anterior. Cremant combustible a un ritme prodigiós i gairebé al final de la seva vida estel·lar, aquesta estrella acabarà amb una espectacular explosió de supernova. NGC 6888 es troba a uns 5.000 anys llum de distància a la constel·lació rica en nebuloses Cygnus.