Crèdit & Copyright: Chris Cook
Les estrelles de colors deixen els seus rastres en aquest paisatge nocturn de final d’estiu a Cape Cod (Massachusetts).
La imatge és una composició de 12 exposicions consecutives d’un minut de durada fetes amb una càmera digital per seguir els rastres que reflecteixen la rotació diària del nostre planeta. També capta uns núvols tènues de la Via Làctia que s’estenen per sobre d’un autocinema local.
Veure pel·lícules des del cotxe en un autocinema era en el seu moment una activitat nocturna força habitual. Però mentre que les estrelles continuen brillant, des de la dècada del 1950 els autocinemes han desaparegut pràcticament del paisatge americà.
Així i tot, aquesta imatge recent és una breu exposició feta mentre a la pantalla es projectava una pel·lícula de temàtica espacial, de manera que els observadors del cel que hi havia a l’autocinema contemplaven sota les estrelles una vista de la Terra des de l’Estació Espacial Internacional.
La imatge és una composició de 12 exposicions consecutives d’un minut de durada fetes amb una càmera digital per seguir els rastres que reflecteixen la rotació diària del nostre planeta. També capta uns núvols tènues de la Via Làctia que s’estenen per sobre d’un autocinema local.
Veure pel·lícules des del cotxe en un autocinema era en el seu moment una activitat nocturna força habitual. Però mentre que les estrelles continuen brillant, des de la dècada del 1950 els autocinemes han desaparegut pràcticament del paisatge americà.
Així i tot, aquesta imatge recent és una breu exposició feta mentre a la pantalla es projectava una pel·lícula de temàtica espacial, de manera que els observadors del cel que hi havia a l’autocinema contemplaven sota les estrelles una vista de la Terra des de l’Estació Espacial Internacional.