Nit al bosc de gel dels Andes

Aquest bosc de penitents de gel i de neu reflecteix la llum de la Lluna que brilla sobre l’altiplà de Chajnantor.
La regió es troba en els Andes xilens a una altitud de 5.000 metres, no gaire lluny d’un dels principals observatoris astronòmics del planeta Terra, l’Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array.
Fins a diversos metres d’altura, les formes aplanades i afilades, així com l’orientació dels penitents, tendeixen a minimitzar les ombres durant el migdia local. En l’atmosfera freda, seca i prima, la sublimació provocada per la llum solar és important per a la creació d’aquestes formes. La sublimació, o sigui, el pas directe d’estat sòlid a gasós, també dóna forma a altres terrenys del Sistema Solar com ara les superfícies gelades dels cometes i els casquets polars de Mart.
Sobre aquest paisatge de somni s’estén el cel nocturn austral on es poden localitzar altres formes, en aquest cas arrelades en la mitologia, com ara les constel·lacions de Pegasus, d’Andromeda i de Perseus (a prop de la vora esquerra), les estrelles brillants i acolorides d’Orion el caçador (a prop del centre) i el Gran Núvol de Magalhães i el pol sud celeste (a l’extrem dret).