Nord de Mercuri

Mercuri, el planeta més interior, no seria segurament una bona ubicació per a uns Jocs Olímpics d’hivern interplanetaris. Però els recents resultats basats en les dades procedents de la sonda MESSENGER, en òrbita al voltant de Mercuri, indiquen que les regions en ombra permanent que hi ha en els cràters del pol nord contenen, efectivament, quantitats considerables de gel d’aigua.
Durant anys s’ha especulat amb la possibilitat d’existència de gel a Mercuri, inspirada pel descobriment d’aquestes regions prop del pol nord altament reflectants al radar.
En aquest mapa, basat en imatges de la MESSENGER, es ressalten en groc les regions brillants al radar que es corresponen amb les parets de cràters d’impacte del pol nord. Més enllà del pol, les regions es concentren en les parets de cràters encarades al nord.
L’espectroscòpia de neutrons de la MESSENGER i els models tèrmics dels cràters indiquen que el material d’aquestes regions té un contingut d’hidrogen consistent amb el gel d’aigua gairebé pura atrapat en una zona amb temperatures que romanen per sota dels 100 graus Kelvin (-173 ºC). Com que les circumstàncies són similars a les de les ombres permanents que hi ha en els cràters de la Lluna, es creu que la font del gel de Mercuri són restes d’impactes de cometes.