Nova Delphini 2013

El 14 d’agost, fent servir un petit telescopi per observar el cel, l’astrònom aficionat japonès Koichi Itagaki va descobrir una nova estrella dins dels límits de la constel·lació Delphinus.
Actualment, l’estrella s’anomena adequadament Nova Delphini 2013. Està indicada en aquesta vista del cel captada el 15 d’agost des de Stagecoach (Colorado). Sagitta, la Sageta, apunta a la posició de la nouvinguda, no gaire lluny de la resplendent estrella Altair i de l’asterisme conegut pels observadors de l’hemisferi nord com el Triangle d’Estiu.
La nova és fàcil de trobar amb prismàtics, prop del límit de visibilitat a ull nu sota un cel fosc. De fet, les anteriors taules del cel profund mostren en la posició de Nova Delphini una estrella molt més feble (de magnitud 17, aproximadament), de manera que la brillantor aparent d’aquesta estrella ha augmentat de sobte més de 25.000 vegades. Com pot suportar una estrella un canvi cataclísmic com aquest?
L’espectre de Nova Delphini indica que es tracta d’una nova clàssica, és a dir, d’un sistema binari d’estrelles que interactuen on una de les estrelles és una nana blanca densa i calenta. El material procedent de l’estrella companya, gegantina i freda, cau sobre la superfície de la nana blanca i s’hi acumula fins que es desencadena un esdeveniment termonuclear. El resultat és un dràstic augment de la brillantor i una capa de residus en expansió.
Però les estrelles no es destrueixen! Es creu que les noves clàssiques tornen a aparèixer quan el flux de material cap a la nana blanca es reprèn i es produeix una altra explosió.