Crèdits & Copyright: Dades d’imatge: Bob Caton, Al Howard, Eric Zbinden, Rogelio Bernal Andreo;
Processament: Rogelio Bernal Andreo
Processament: Rogelio Bernal Andreo
Els núvols de gas i de pols vaguen per aquesta magnífica composició que cobreix un camp de 12×12 graus dins de la constel·lació d’alts vols Cygnus.
Aquest paisatge celeste col·laboratiu, una combinació de dades d’imatges de banda ampla i estreta presentades amb la paleta de colors del Hubble, està ancorat per la brillant i calenta estrella supergegant Deneb (sota del centre, prop de la vora esquerra). Deneb, l’estrella alfa de Cygnus, és a la part superior de l’asterisme de la Creu del Nord que aquí es veu al costat del fosc buit conegut com el Sac de Carbó del Nord. Per sota de Deneb es poden reconèixer les nebuloses d’Amèrica del Nord i del Pelicà (NGC 7000 i IC 5070). Sadr (Gamma Cygni), una altra estrella supergegant, és a prop del centre, just per sobre de les ales brillants de la nebulosa de la Papallona.
Una línia que continués a dalt i a la dreta es trobaria amb la més compacta nebulosa de la Mitja Lluna i, finalment, amb la nebulosa de la Tulipa. La majoria d’aquestes complexes nebulositats són a uns 2.000 anys llum de distància. Juntament amb el Sol, es troben en el braç espiral d’Orion de la nostra galàxia, la Via Làctia.
Aquest paisatge celeste col·laboratiu, una combinació de dades d’imatges de banda ampla i estreta presentades amb la paleta de colors del Hubble, està ancorat per la brillant i calenta estrella supergegant Deneb (sota del centre, prop de la vora esquerra). Deneb, l’estrella alfa de Cygnus, és a la part superior de l’asterisme de la Creu del Nord que aquí es veu al costat del fosc buit conegut com el Sac de Carbó del Nord. Per sota de Deneb es poden reconèixer les nebuloses d’Amèrica del Nord i del Pelicà (NGC 7000 i IC 5070). Sadr (Gamma Cygni), una altra estrella supergegant, és a prop del centre, just per sobre de les ales brillants de la nebulosa de la Papallona.
Una línia que continués a dalt i a la dreta es trobaria amb la més compacta nebulosa de la Mitja Lluna i, finalment, amb la nebulosa de la Tulipa. La majoria d’aquestes complexes nebulositats són a uns 2.000 anys llum de distància. Juntament amb el Sol, es troben en el braç espiral d’Orion de la nostra galàxia, la Via Làctia.