En aquesta profunda i detallada composició telescòpica s’hi veu el Gran Núvol de Magallanes, una vista fascinant en el firmament del sud. L’escena, enregistrada amb filtres de bandes ampla i estreta, abasta uns 5 graus o 10 llunes plenes.
Els filtres de banda estreta estan dissenyats per transmetre només la llum emesa per l’hidrogen i els àtoms d’oxigen. Els àtoms ionitzats per l’energètica llum estel·lar emeten la seva llum característica quan els electrons són recapturats i els àtoms passen a un estat d’energia més baixa. Com a resultat, en aquesta imatge el Gran Núvol de Magallanes sembla cobert pels seus propis núvols de gas ionitzat que envolten les seves estrelles massives i joves. Esculpits per intensos vents estel·lars i radiació ultraviolada, els núvols brillants on predomina l’emissió d’hidrogen es coneixen com a regions H II (hidrogen ionitzat). La nebulosa Taràntula, composta per moltes regions H II superposades, és l’enorme regió on es formen estrelles que hi ha a l’esquerra.
El Gran Núvol de Magallanes, la galàxia satèl·lit més gran de la Via Làctia, fa uns 15.000 anys llum d’amplada i es troba a tan sols 160.000 anys llum de distància de la Terra a la constel·lació Dorado.