Aquests núvols còsmics de gas i de pols van a la deriva pels rics camps estel·lars que hi ha al llarg del pla de la Via Làctia, a la constel·lació de vol alt Cygnus.
Són massa tènues, però, per veure’ls a ull nu, fins i tot, en una nit fosca i serena. Per elaborar aquest ample camp de visió de 10 graus, es va fer servir una càmera i un teleobjectiu amb filtres de banda estreta. La composició revela una regió amb núvols de pols formadora d’estrelles que es veuen en silueta contra la brillantor característica de l’hidrogen atòmic i de l’oxigen. NGC 6888 és la nebulosa d’emissió que hi ha a prop de la part superior. Inflada pels vents procedents d’una estrella massiva de Wolf-Rayet, té uns 25 anys llum de diàmetre i es coneix com a la nebulosa Creixent. El lleuger rínxol blavós que hi ha just a sota del centre de la fotografia també és la signatura d’una estrella de Wolf-Rayet. Cremant combustible a un ritme prodigiós i a prop del final de les seves vides estel·lars, ambdues estrelles finalment s’apagaran amb una espectacular explosió en una supernova. A la dreta, una estrella jove i massiva de tipus O alimenta la resplendor de Sh2-101, la nebulosa de la Tulipa.