Envoltat per una espessa atmosfera, Tità, el satèl·lit més gran de Saturn és realment difícil d’observar.
Les petites partícules suspeses en l’atmosfera superior provoquen una boirina gairebé impenetrable que dispersa intensament la llum en les longituds d’ona visibles i oculta les característiques de la superfície de Tità dels ulls indiscrets. Tanmateix, la superfície de Tità s’observa millor en les longituds d’ona d’infrarojos, ja que la dispersió és més feble i l’absorció atmosfèrica es menor. Al voltant d’aquesta imatge en llum visible (al centre) de Tità, hi ha algunes de les vistes infraroges globals més nítides del satèl·lit fins al moment. En fals color, els sis panells mostren 13 anys de fotografies d’infrarojos del Visual and Infrared Mapping Spectrometer (VIMS) a bord de la sonda Cassini. Ofereixen una impressionant comparació amb la fotografia en llum visible de la Cassini.