Què és això? Doncs un mapa d’il·luminació multi-temporal, és clar.
Per fer-lo, la càmera gran angular de la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter va recollir, durant un període de 6 dies lunars (6 mesos de la Terra), 1.700 imatges que cobreixen una àrea centrada en el pol sud de la Lluna.
Una vegada digitalitzades (un 0 si el píxel està ombrat i un 1 si està il·luminat), les imatges es van combinar per a produir aquest mapa que representa el percentatge de temps que cada punt de la superfície havia estat il·luminat pel Sol.
A prop del centre es veu el sòl del cràter Shackleton, de 19 quilòmetres de diàmetre, completament a l’ombra. El pol sud lunar es troba en la posició de les 9h sobre la vora d’aquest cràter.
Com que l’eix de rotació de la Lluna es manté gairebé perpendicular al pla de l’eclíptica, els sòls dels cràters prop dels pols nord i sud de la Lluna poden estar permanentment a l’ombra, mentre que els cims de les muntanyes estan gairebé sempre il·luminats.
De cara a futures expedicions, els sòls dels cràters ombrívols podrien oferir dipòsits de gel d’aigua, mentre que els cims assolellats de les muntanyes serien llocs ideals per a plaques d’energia solar.
Per fer-lo, la càmera gran angular de la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter va recollir, durant un període de 6 dies lunars (6 mesos de la Terra), 1.700 imatges que cobreixen una àrea centrada en el pol sud de la Lluna.
Una vegada digitalitzades (un 0 si el píxel està ombrat i un 1 si està il·luminat), les imatges es van combinar per a produir aquest mapa que representa el percentatge de temps que cada punt de la superfície havia estat il·luminat pel Sol.
A prop del centre es veu el sòl del cràter Shackleton, de 19 quilòmetres de diàmetre, completament a l’ombra. El pol sud lunar es troba en la posició de les 9h sobre la vora d’aquest cràter.
Com que l’eix de rotació de la Lluna es manté gairebé perpendicular al pla de l’eclíptica, els sòls dels cràters prop dels pols nord i sud de la Lluna poden estar permanentment a l’ombra, mentre que els cims de les muntanyes estan gairebé sempre il·luminats.
De cara a futures expedicions, els sòls dels cràters ombrívols podrien oferir dipòsits de gel d’aigua, mentre que els cims assolellats de les muntanyes serien llocs ideals per a plaques d’energia solar.