Crèdit & Copyright: Fernando Cabrerizo
Aquest ampli camp de visió de quinze graus s’estén pels poblats camps d’estrelles de Sagittarius que hi ha cap al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, situat a prop de la vora dreta.
Al centre del paisatge estel·lar hi ha onze cúmuls estel·lars i nebuloses que formen part del catàleg compilat per Charles Messier, el turista còsmic del segle XVIII.
Amb l’estatus de celebritat per als observadors del cel, M 8 (Lagoon), M 16 (Àguila), M 17 (Omega) i M 20 (Trífida) mostren uns tons vermellosos que revelen nebuloses d’emissió associades a regions on es formen estrelles.
També hi ha uns cúmuls estel·lars rellevants amb petits telescopis: M 18, M 21, M 22, M 23, M 25 i M 28. Més extens que els cúmuls, M 24 és en realitat un núvol d’estrelles de la Via Làctia que fa milers d’anys llum de llargada vist a través d’una escletxa que hi ha en el vel de pols que enfosqueix la galàxia.
Passant el cursor per sobre de la imatge n’apareix una altra que ajuda a identificar aquestes onze entrades del catàleg de Messier.
Al centre del paisatge estel·lar hi ha onze cúmuls estel·lars i nebuloses que formen part del catàleg compilat per Charles Messier, el turista còsmic del segle XVIII.
Amb l’estatus de celebritat per als observadors del cel, M 8 (Lagoon), M 16 (Àguila), M 17 (Omega) i M 20 (Trífida) mostren uns tons vermellosos que revelen nebuloses d’emissió associades a regions on es formen estrelles.
També hi ha uns cúmuls estel·lars rellevants amb petits telescopis: M 18, M 21, M 22, M 23, M 25 i M 28. Més extens que els cúmuls, M 24 és en realitat un núvol d’estrelles de la Via Làctia que fa milers d’anys llum de llargada vist a través d’una escletxa que hi ha en el vel de pols que enfosqueix la galàxia.
Passant el cursor per sobre de la imatge n’apareix una altra que ajuda a identificar aquestes onze entrades del catàleg de Messier.