Crèdit & Copyright: Bill Dickinson
Mentre la primavera arriba a l’hemisferi nord, la familiar constel·lació hivernal d’Orion es pon en el cel del vespre i uns arbres incipients emmarquen les estrelles del Caçador. El to groguenc de la supergegant vermella i freda Alfa Orionis, l’enorme estrella Betelgeuse, es barreja amb les branques a la part superior d’aquest paisatge celeste. A l’extrem dret, l’estrella alfa d’Orion s’uneix amb Alpha Tauri. Coneguda com Aldebaran, és una estrella gegant més freda que el Sol que resplendeix amb una llum groga al cap de Taurus, el Toro. En contrast amb la supergegant blava Rigel, Beta Orionis és una altra estrella dominant d’Orion que indica el peu del Caçador per sota del centre. L’espasa d’Orion, a prop del centre, penja de les tres estrelles blaves del cinturó del Caçador, però l’estrella central de l’espasa no és pas una estrella. La resplendor rosada lleugerament borrosa al·ludeix a la seva veritable naturalesa: una guarderia estel·lar propera visible a simple vista coneguda com a la nebulosa d’Orion.