Crèdits & Llicència: NASA, Juno, SwRI, MSSS, Gerald Eichstadt
Música: Els Planetes, IV. Jupiter (Gustav Holst); USAF Heritage of America Band (via Wikipedia)
Música: Els Planetes, IV. Jupiter (Gustav Holst); USAF Heritage of America Band (via Wikipedia)
Mireu com la Juno torna a sobrevolar Júpiter.
La sonda de la NASA Juno continua orbitant cada 53 dies el planeta més gran del Sistema Solar. El vídeo correspon al perijove 16, és a dir, la setzena vegada que la Juno ha passat a prop de Júpiter des que va arribar-hi a mitjans de 2016. Cada perijove passa prop d’una regió lleugerament diferent dels núvols de Júpiter. Aquest vídeo amb els colors millorats s’ha realitzat digitalment a partir de 21 fotografies de la JunoCam; el resultat suposa multiplicar el temps per 125. El vídeo comença amb Júpiter que s’eleva i la Juno que s’apropa des del nord. Quan la Juno és més a prop —a uns 3.500 quilòmetres sobre els núvols de Júpiter— la sonda capta el gran planeta amb molta precisió. Després, la Juno sobrevola zones clares i un cinturó fosc de núvols que envolten el planeta, així com nombroses tempestes circulars, moltes de les quals són més grans que els huracans de la Terra. Quan la Juno s’allunya es veu un núvol amb forma de dofí. Després del perijove, Júpiter es retira en la distància i exhibeix els estranys núvols del sud del planeta. Per obtenir-ne les dades científiques desitjades, la Juno s’aproxima tan a prop de Júpiter que els seus instruments estan exposats a nivells de radiació molt elevats.
La sonda de la NASA Juno continua orbitant cada 53 dies el planeta més gran del Sistema Solar. El vídeo correspon al perijove 16, és a dir, la setzena vegada que la Juno ha passat a prop de Júpiter des que va arribar-hi a mitjans de 2016. Cada perijove passa prop d’una regió lleugerament diferent dels núvols de Júpiter. Aquest vídeo amb els colors millorats s’ha realitzat digitalment a partir de 21 fotografies de la JunoCam; el resultat suposa multiplicar el temps per 125. El vídeo comença amb Júpiter que s’eleva i la Juno que s’apropa des del nord. Quan la Juno és més a prop —a uns 3.500 quilòmetres sobre els núvols de Júpiter— la sonda capta el gran planeta amb molta precisió. Després, la Juno sobrevola zones clares i un cinturó fosc de núvols que envolten el planeta, així com nombroses tempestes circulars, moltes de les quals són més grans que els huracans de la Terra. Quan la Juno s’allunya es veu un núvol amb forma de dofí. Després del perijove, Júpiter es retira en la distància i exhibeix els estranys núvols del sud del planeta. Per obtenir-ne les dades científiques desitjades, la Juno s’aproxima tan a prop de Júpiter que els seus instruments estan exposats a nivells de radiació molt elevats.
