El 12 d’agost, just després de la sortida de la Lluna, aquest gra de sorra còsmica va caure a la vora del mar. El seu flaix momentani formava part de la pluja anual dels Perseids. Els meteorits Perseids es produeixen quan la pols que hi ha al llarg de l’òrbita del cometa periòdic Swift-Tuttle és escombrada per la Terra. Les restes cometàries s’endinsen a l’atmosfera a uns 60 quilòmetres per segon i s’evaporen ràpidament a uns 100 quilòmetres d’altitud. Els Perseids són sovint brillants i acolorits, com el que s’ha captat en aquest paisatge marí i nocturn. Contra el firmament estel·lat i una tènue Via Làctia, la vista apunta al sud i a l’oest sobre el mar Adriàtic, des de la costa de Dalmàcia il·luminada per la Lluna fins a l’illa de Brac.